Si bien en Días naturales, el anterior libro de David Fernández-Viagas, el tema conductor era el mundo del trabajo con todos sus enredos, intereses y ambiciones, se adivinaba ya como subtrama de todas las narraciones, la influencia poderosa del azar. Esta subtrama, ahora sin otro contexto, es la seña unificadora de los relatos de El diagrama colérico.
La vida que vivimos, o que vemos vivir, a poco que escarbemos, parece que se asienta sobre una red de encuentros y desencuentros, casualidades imposibles y golpes de fortuna, que parecen tener su propia intención o que al menos nos aleja de la nuestra. Estos cuentos intentan reflejar esa idea, tan actual como remota, de que el destino de ninguna manera está en nuestras manos.
Existe sin duda una reciente tradición literaria que comienza tal vez con el Bartleby de Melville y continúa en algunos relatos de Kafka y de otros muchos, que se empeña en reflejar el lado insólito, muchas veces absurdo y casi mágico, del mundo del trabajo. La mayoría de los relatos que aquí se presentan pertenecen a ella.
»Días naturales», en jerga administrativa, es el espacio donde conviven los laborales, los hábiles, los inhábiles y los festivos, cualquier tipo de días en suma, disfrutados o padecidos, de los que nos pasan a todos por encima.
En cualquier caso, el trabajo, el ambiente laboral, configura un microcosmos, un escenario cotidiano y muy completo, con el que muchos lectores, el autor incluido, pueden sentirse identificados, y donde conviven del modo más natural, y muchas veces no de la forma más amable, todo tipo de intereses y ambiciones, dramas y episodios cómicos, grandes pasiones y tremendas mezquindades.
Este conjunto de relatos aspira, como es su obligación, a retratar la condición humana. No lo hacen nunca desde un ángulo demasiado amargo.
D’un passat mític fet d’estius de calor brunzidera als carrers humits d’un Bristol boirós, passant pel paisatge amorosit, pletòric de frescor, de la Garrotxa, un pintor madur observa la seva vida, marcada per la relació amorosa amb dues dones ben diferents.
Una història bastida amb materials com el record i l’enyor, el sentiment i la raó, que ens regala, al ser llegida, el petit miracle de poder escoltar el pas del temps.
Un apartar-se cap a una vida interior que permeti ser conscient del sentit últim de les nostres accions, de les nostres paraules però, també, i sobretot, dels nostres silencis, que impliquen conseqüències que acabem pagant com una maledicció, per acabar buscant, no tant una condemna o una absolució sinò més aviat la súplica de ser perdonat.
CATALÀ
Aquesta novel·la coral és, entre altres coses, una reflexió sobre el bé i el mal, en algunes de les seves manifestacions. També és un recorregut per la vida (real i imaginada) de Joan Miró, des de la mirada de qui fou la seva dona, Pilar Juncosa, al llarg de tots els anys de convivència. Alhora, es fa ressò dels ecos mítics que perviuen en les obres a través del temps. I, al mateix temps, una indagació sobre la creació artística.
Amb una prosa esplèndida, a estones dura, a estones poètica, l’autor ens ofereix un ventall de sentiments que desgrana fins al moll de l’os. I ens posa un mirall al davant on ens hi reconeixem.
CASTELLANO
Esta novela coral es, entre otras cosas, una reflexión sobre el bien y el mal en algunas de sus manifestaciones. También es un recorrido por la vida (real e imaginada) de Joan Miró, desde la mirada de quien fue su esposa, Pilar Juncosa, a lo largo de todos los años de convivencia. Asimismo, se hace eco de las resonancias míticas que perviven en las obras a través del tiempo. Y es, a la vez, una indagación sobre la creación artística.
Con una prosa espléndida, a ratos dura, a ratos poética, el autor nos ofrece un abanico de sentimientos que desgrana hasta el tuétano. Y nos pone frente a un espejo donde nos reconocemos.
INGLÉS
This choral novel is, among other things, a reflection on good and evil in some of its manifestations. It is also a journey through the life (real and imagined) of Joan Miró, from the perspective of his wife, Pilar Juncosa, throughout all the years they lived together. Likewise, it echoes the mythical resonances that survive in the works through time. And it is, at the same time, an inquiry into artistic creation.
With splendid prose, at times hard, at times poetic, the author offers us a range of feelings that he explores deeply. And he puts us in front of a mirror where we recognize ourselves.
Niña Vieja es un grito poético contra el abuso sexual infantil. La lírica de los versos no deja decaer la tragedia de la violencia en la que niños y niñas son victimizados por parte de hombres agresores. La realidad no permite componendas ni imposturas. De hecho, los poemas se presentan en contrapunto con citas tomadas de la cultura, de diversas expresiones artísticas y de sentencias judiciales. Tal vez la administración de justicia en los tribunales de nuestras sociedades sea uno de los ejemplos más insoslayables y lacerantes de qué tipo de cultura hemos construido para nuestra convivencia. Si un agresor queda impune. Si una agresión queda minimizada. Si una víctima no es protegida, acompañada, provista de medios para restituirse, recuperarse, reencontrarse.
Los poemas desde los que se expresan tres niñas viejas de procedencias culturales distintas y pieles en las que el sol se refleja con diferentes longitudes de luz, conviven en el libro con la ruda y obscena prosa de la cotidianeidad: letras musicales que ensalzan la violencia sexual contra las mujeres, escenas cinematográficas donde la violación de mujeres es un personaje más, poemas famosos que traslucen una cierta mítica patriarcal del sexo forzado como epítome de la seducción masculina, o sentencias judiciales donde un pene adulto sobre el cuerpo desnudo de una niña no es violencia física o intimidación ni constituye «extremo probatorio suficientemente claro»
La cultura, nuestras culturas, nuestros modos de pensar, sentir y actuar, son patriarcales. Como tales, rinden culto al poder de unos para la dominación de otras. Siglos de vida del ser humano sobre el planeta tierra han dejado patente que, si algo ha logrado permanecer, invariante aunque paulatinamente disimulada, es una cierta intención, netamente masculina, de lograr cuotas de poder para que la voluntad de unos prevalezca o se imponga sobre otros. Esa intención de poder es visible en todos los ámbitos sociales y está arraigada en todas las culturas, y es la semilla para cualquier tipo de violencia. El motivador íntimo del abuso sexual no es el sexo, sino la intención masculina de someter a otro ser humano, de anularlo y de cosificarlo de la manera más perversa posible: invadiéndole el cuerpo y quebrándole la identidad. El sexo se instrumenta, por el hombre agresor, como un mecanismo de invasión y dominación de la víctima, una mujer o un niño o niña.
Les herbes remeieres sempre han acompanyat l’ésser humà en la cura de la seva salut. Hom ha sabut utilitzar-les amb finalitats curatives, i sovint aquest ús ha anat lligat de pràctiques màgiques i religioses, les quals, en alguns casos, fins i tot han tingut més pes que no pas els beneficis que poguessin aportar els seus principis actius. Durant segles, la recopilació d’aquests coneixements connectats a la natura, a la vida i a la mort s’han anat transmetent de manera oral i estretament lligats a la figura femenina.
Aquest llibre és un petit homenatge a la veu silenciada, menystinguda, castigada i oblidada de moltes d’aquestes dones transmissores d’uns sabers ancestrals. A despit de les estratègies de desautorització, malgrat els entrebancs i recels, el fil que uneix les remeieres i bruixes medievals amb les trementinaires no s’ha trencat.
Il·lustracions de Toni Llobet
Les bruixes, dones sàvies que des dels temps antics han ensenyat els seus coneixements sobre la cura del cos i de l’ànima a filles, netes, veïnes i veïns. Les seves mans guareixen, preparen aliments i ajuden a néixer i a morir. Viuen en comunió amb la natura i, d’ella, obtenen tot el seu saber, tot allò que necessiten. Són dones de totes les èpoques, edats i condicions, i les trobem per tot arreu. Deu relats basats en les bruixes més conegudes de la nostra història i aquells qui les van perseguir i ajudar. Glòria Sabaté ha escrit un homenatge a aquestes dones màgiques, al seu llegat i a la seva memòria. Un viatge a través del temps i les estacions de l’any meravellosament il·lustrat per Eva Sánchez.
Llibre pensat per a un lector mig (a partir de 10 anys) capaç d’entendre i interessar-se per les bruixes, però també per a un públic adult. Glòria Sabaté, autora de narrativa històrica d’adults i joves, ha creat unes narracions que podem connectar amb públics d’edats molt diferents.
Edició exquisida amb il·lustracions meravelloses de l’Eva Sánchez.
Dones d’aigua, goges i encantades que habitaven rius, coves i muntanyes… Les fades són criatures màgiques que farceixen la natura de rondalles i saviesa, i si observem el nostre entorn amb cura, paciència i els ulls del cor, potser les podrem veure?
Deu relats de fades i criatures màgiques del nostre territori. Glòria Sabaté ha escrit un cant a la màgia de la natura i un homenatge a les dones folkloristes que van recollir i documentar el nostre llegat cultural. Un viatge per contrades màgiques meravellosament il·lustrat per l’Eva Sánchez.
- Les fades, lligades als fenòmens naturals i la recuperació de la nostra cultura popular, és un tema d’interès creixent. Els relats d’aquest llibre enalteixen també la figura de les folkloristes, dones clau en la recuperació de les llegendes i tradicions del nostre territori.
-
Glòria Sabaté, autora de narrativa històrica d’adults i joves, ha creat unes narracions que poden connectar amb públics d’edats molt diferents.
Després de l’esclat de la Setmana Tràgica, un grup de dones francmaçones lluita contra el rol social imposat per assolir la llibertat anhelada.
Pocs mesos després de l’esclat de la Setmana Tràgica, Barcelona, atordida, s’arrapa a la vida. Un grup de francmaçones encapçalades per l’Ángeles López de Ayala, sota l’aixopluc de la Societat Progressiva Femenina, s’aferren a l’educació com a via per lluitar contra el rol social que els ha estat imposat pel fet d’haver nascut dones.
La descoberta d’una biblioteca peculiar les posarà sobre la pista d’una relíquia oculta capaç d’atorgar la força que necessiten per poder assolir la llibertat anhelada. Les acompanyaran el bibliòfil Gaspar Homar i un estudiant de la Universitat de Barcelona, lector àvid i enamorat dels mites antics i medievals.
Només una persona coneixia el parador de la relíquia… i acaba de morir. Per això s’hauran d’endinsar en l’espiritisme, un món especialment en voga. Inconformistes i lluitadors, tots junts faran el que calgui per aconseguir el seu objectiu.
Una novel·la que submergeix el lector en un segle XIV meravellosament i rigorosament recreat.
Barcelona, hivern del 1377.
El bordell de Viladalls, pudent a fems i a miseria humana, es desperta horroritzat amb la troballa del cos sense vida d’un dels seus clients habituals, amb els collons arrencats i el rostre desencaixat pel dolor i la por. El primer de molts. Joan Marçol, cirurgià barber de prestigi i encisat per les novetats mediques poc ortodoxes que emanen de la universitat, serà l’encarregat d’ investigar el succes.
Comptarà amb l’ajut del jove Hasday Benvenist, jueu i alquimista apassionat, de l’excentric canonge regular del Sant Sepulcre, en Pelegrí, i de na Maria la Remeiera, dona amb un do especial que viu de la venda d’herbes i de remeis màgics i curatius.
Tots junts iniciaran una recerca que els portarà pels indrets mes foscos i misteriosos de la ciutat, on descobriran la venjança i la tració, el poder de la cobdícia i de l‘amor… i l‘existencia d‘una criatura antiga i primigenia que ha estat despertada i te gana.
CASTELLANO
Una novela que sumerge al lector en un S. XIV maravillosa y rigurosamente recreado.
Barcelona, invierno de 1377.
El burdel de Viladalls, apestando a estiércol y miseria humana, se despierta horrorizado con el hallazgo del cuerpo sin vida de uno de sus clientes habituales, con los cojones arrancados y el rostro desencajado por el dolor y el miedo. El primero de muchos. Joan Marçol, cirujano barbero de prestigio y hechizado por las novedades médicas poco ortodoxas que emanan de la universidad, será el encargado de investigar el suceso.
Contará con la ayuda del joven Hasday Benvenist, judío y alquimista apasionado; del excéntrico canónigo regular del Santo Sepulcro, Pelegrí, y de Maria la Curandera, mujer con un don especial que vive de la venta de hierbas y de remedios mágicos y curativos.
Todos juntos iniciarán una búsqueda que les llevará por los lugares más oscuros y misteriosos de la ciudad, donde descubrirán la venganza y la tración, el poder de la codicia y del amor… y la existencia de una criatura antigua y primigenia que se ha despertado y tiene hambre.
ENGLISH
A novel that takes the reader into a wonderfully and rigorously recreated fourteenth century.
Barcelona, winter 1377.
The Viladalls brothel, reeking of manure and human misery, wakes up horrified by the discovery of the dead body of one of its regular customers, with his balls ripped out and his face disfigured by pain and fear. The first of many. Joan Marçol, a prestigious barber surgeon who is fascinated by the unorthodox medical innovations from the university, will be in charge of investigating the success.
He will have the help of the young Hasday Benvenist, a Jew and passionate alchemist, the eccentric regular canon of the Holy Sepulcher, called Pelegrí, and Maria the Healer, a woman with a special gift who lives by selling herbs and magical healing remedies.
Together, they will begin a search that will take them through the darkest and most mysterious places in the city, where they will discover revenge and betrayal, the power of greed and love… and the existence of an ancient and primal creature that has been awakened and is hungry.