El poder de l’eròtica o l’eròtica del poder. Premi Pere Quart 2004.

¿Qué tuvieron en común Oscar Wilde y Toulouse-Lautrec? ¿Qué puede unir todavía hoy a ambos genios con el historiador de arte Richard Ziegler, hijo de una alemana que convivió con el régimen nazi? ¿Y qué puede relacionar, a su vez, a todos ellos con Sara Klein, hija de judíos alemanes que tuvieron que abandonar su país, lucharon en la Resistencia y acabaron muriendo en la guerra? ¿Qué papel juegan también en esta historia el catalán Josep Oller, fundador del célebre Moulin Rouge de París y los escritores Thomas Mann y Henry James?

A cavall entre el dietari, la ficció, el recull de curiositats i de notícies de premsa, l’assaig o la poesia, les pàgines de La mort sempre acaba la partida componen un interessant, atractiu i original experiment literari i filosòfic sobre la condició humana.

El pas dels dies s’esdevé, en aquest llibre, una excusa immillorable per fer una aproximació intel·ligent, i en alguns moments intensa i commovedora, a la vida quotidiana de diversos personatges reals o imaginaris. L’observació de la vida pròpia i dels altres com a exercici de voyeurisme.
El pas del temps i les maneres diverses d’afrontar-lo i de gaudir o no de l’existència. I sempre, planant per sobre de totes les situacions i els esdeveniments, la presència permanent i inexorable de la mort.

«Ja és ben curiós —ha deixat escrit la Dolors— que morir sigui allò més transcendental que farem a la vida.»