D’un passat mític fet d’estius de calor brunzidera als carrers humits d’un Bristol boirós, passant pel paisatge amorosit, pletòric de frescor, de la Garrotxa, un pintor madur observa la seva vida, marcada per la relació amorosa amb dues dones ben diferents.

Una història bastida amb materials com el record i l’enyor, el sentiment i la raó, que ens regala, al ser llegida, el petit miracle de poder escoltar el pas del temps.

Un apartar-se cap a una vida interior que permeti ser conscient del sentit últim de les nostres accions, de les nostres paraules però, també, i sobretot, dels nostres silencis, que impliquen conseqüències que acabem pagant com una maledicció, per acabar buscant, no tant una condemna o una absolució sinò més aviat la súplica de ser perdonat.

Estructurat en tres apartats, aquest poemari íntim i experiencial, es mou a mig camí entre allò sentit i allò racionalitzat, defugint en tot moment l’abstracció conceptual que podria esborrar el rastre del sentiment pur.

La protagonista d’El so inaudible de les estrelles comprova que el món que ha creat amb la seva parella no encaixa amb l’ideal que tenien de joves. A poc a poc, la seva relació ha arribat a un punt on els desenganys i les renúncies han anat minant la convivència i la manera comuna d’enfrontar-se a la realitat. La il·lusió i les bones intencions dels primers temps s’han ofegat lentament en un mar d’incomunicació i de silencis, i cadascun lluita d’una manera diferent: ella centrada en la seva feina a l’hospital i ell submergit en cos i ànima en l’estudi de Paul Klee.

Novel·la exquisida, intimista i reflexiva, El so inaudible de les estrelles va guanyar el Premi Roc Boronat 2001.